Val a dir, que la teoria sociològica dels frankfurtesos no ha sigut mai un estudi socio-polític únicament, sinó més bé un judici filosòfic sobre la realitat social. De fet, segons s'indica a "Lecciones de Sociología", estos autors considerarien com a ideològic "qualsevol estudi que declare el seu propòsit de prescindir d'una concepció filosòfica del seu objecte". És a dir, una descripció que no vulga ser crítica passarà a convertir-se en una apologia de la realitat que s'estudia.
A més, continuant la lectura de "Lecciones de Sociologia" que comparteixen Horkheimer i Adorno, cal atendre a la seua contínua contraposició entre la sociologia dialèctica i la sociologia empírica, és a dir, no és possible descriure el comportament dels homes en societats sense tindre primer un concepte d'home i de societat.
Per a ells, la sociologia, vulgam o no els sociòlegs, sempre té un fons i un supost filosòfic, vertader o fals, ordenat o caòtic, lògic o il·lògic, però este supost no pot faltar en cap treball científic.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Sobre l'Escola de Frankfurt
Tot i l'eclectisme i les divergències que existeixen entre els autors de l'Escola, és evident la influència marxista sobre el seu pensament. D'aquesta manera, els frankurtians no es limiten a contemplar i descriure la societat tal com Comte o Weber, sinó que aspiren, a l'igual que Marx, a modificar-la.
dijous, 22 d’octubre del 2009
Qui és Max Horkheimer? I. Vida
VIDA.
Max Horkheimer va nàixer a Stuttgart (Alemanya) en l'any 1895. Fill de Moritz Horkheimer, industrial alemany pertanyent a la burgesia mitjana, jueu no-ortodox i amb tendències polítiques nacional-liberals, i criat per sa mare segons la religió jueva.
Prompte va treballar en l'empresa constructora de son pare fins 1917, any en que hagué de partir per participar a la I Guerra Mundial. No obstant, en 1922 es va llicenciar en filosofia i en 1924 fou un dels promotors de la fundació de l'Institut d'Investigació Social de Frankfurt (Institut für Sozialforschung), del qual va ésser director a partir de 1930, any en el que també aconseguí la titolaritat de la càtedra de Filosofia Social en la Universitat de Frankfurt, i en la que va col·laborar amb autors com Theodor Adorno o Erich Fromm.
No obstant, prompte hagué d'emigrar per la victòria del nazisme, degut sobretot a les seues creençes religioses, primer a Holanda, després a París on va fundar la revista Zeitschrift für Sozialforschung, i posteriorment a Nova Iork on es va reconstituir l'Institut i on va realitzar nombroses investigacions, amb diversos col·laboradors com Herbert Marcuse, Hadley Cantril o Norbert Guterman, sobre temes com la família, la formació de la personalitat autoritària, sobre els orígens de les dictadures o sobre el prejudici racial.
Ja de nou a Alemanya, en l'any 1950 tornà a assumir la direcció de l'Institut i la càtedra, i es triat com a rector de la Universitat de Frankfurt, alhora que ensenya a Xicago fins 1959. Finalment, després d'abandonar l'ensenyament, es va trasllador a Montagnola (Suïssa) on va morir l'any 1973 amb l'edat de 78 anys.
Per tant, estem parlant d'un autor criat en una família burgesa de religió jueva que va viure de ple la I i la II Guerra Mundial, i que va patir les conseqüències del règim nacionalsocialista de Hitler, havent d'exiliar-se. Açò serà fonamental per a comprendre l'obra de Horkheimer i les causes que li duen a escriure allò que escriu.
I sinó preguntem-se, hauria escrit l'autor al voltant dels prejudicis sinó haguera patit el nazisme?
Per què Horkheimer?
Em sembla apropiat, abans de començar a llegir i a reflexionar al voltant d'aquest autor, exposar quines són les raons que m'han dut a triar a Max Horkheimer com a objecte d'estudi d'aquest curs de Teoria Sociològica.
D'aquesta manera, i sense voler extendre'm en aquesta entrada, en primer lloc he buscat algun sociòleg de parla alemanya, donat que m'agradaria començar a llegir alguns articles en aquesta llengua, la qual possiblement siga la llengua vehicular en la que estudie en una possible estada d'Erasmus.
En segon lloc, m'interessava apropar-me a l'Escola de Frankfurt per ser una mena de continuació de les idees marxistes, o més bé una renovació d'eixes idees fent-les ara contemporànies, ja que la seua manera d'entendre el món, o millor dit la societat, em resulta prou encertada. De fet tot i que no m'agrade posar etiquetes, podria dir-se que em sent prop dels postulats que venen des de la sociologia crítica.
Així que, en aquest punt podia triar entre alguns autors com ara Walter Benjamin o Theodor Adorno de la primera generació, Jürgen Habermas de la segona, o Axel Honneth de la tercera generació.
No obstant, finalment m'he decantat per Max Horkheimer per ser, sinó el fundador, segurament el director més important de l'Escola i, per tant, el que em pot donar una base més apropiada a partir de la qual siga més fàcil entendre a la resta d'autors d'aquesta corrent. De fet, s'afirma que Horkheimer, potser per la seua rigorositat, és el punt de referència sobre la teoria crítica i que representa el punt ferm, i imprimeix el sentit i el clima intel·lectual i específic d'aquest món de pensament.
D'aquesta manera, i sense voler extendre'm en aquesta entrada, en primer lloc he buscat algun sociòleg de parla alemanya, donat que m'agradaria començar a llegir alguns articles en aquesta llengua, la qual possiblement siga la llengua vehicular en la que estudie en una possible estada d'Erasmus.
En segon lloc, m'interessava apropar-me a l'Escola de Frankfurt per ser una mena de continuació de les idees marxistes, o més bé una renovació d'eixes idees fent-les ara contemporànies, ja que la seua manera d'entendre el món, o millor dit la societat, em resulta prou encertada. De fet tot i que no m'agrade posar etiquetes, podria dir-se que em sent prop dels postulats que venen des de la sociologia crítica.
Així que, en aquest punt podia triar entre alguns autors com ara Walter Benjamin o Theodor Adorno de la primera generació, Jürgen Habermas de la segona, o Axel Honneth de la tercera generació.
No obstant, finalment m'he decantat per Max Horkheimer per ser, sinó el fundador, segurament el director més important de l'Escola i, per tant, el que em pot donar una base més apropiada a partir de la qual siga més fàcil entendre a la resta d'autors d'aquesta corrent. De fet, s'afirma que Horkheimer, potser per la seua rigorositat, és el punt de referència sobre la teoria crítica i que representa el punt ferm, i imprimeix el sentit i el clima intel·lectual i específic d'aquest món de pensament.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
